Pymelegal presenta les novetats de la normativa e-commerce

PymeLegal, soci i col·laborador de GENTIC, ens desglossa les claus de la nova normativa pels e-commerce de 2022.

Reial decret llei 7/2021, canvis normatius a tenir en compte

El Reial decret llei 7/2021 de transposició de directives de la Unió Europea suposa un canvi normatiu important , ja que afecta a diverses matèries noves, com són la defensa dels drets dels consumidors, les societats de capital, les telecomunicacions, la defensa de la competència, els mercats de capital, la prevenció de blanqueig de capitals, el desplaçament de treballadors en la prestació de serveis transnacionals, normes tributàries i prevenció i reparació de danys mediambientals. Aquest Reial decret llei ha entrat en vigor l’1 de gener d’aquest any 2022 i per això volíem comentar-lo.
Per a destacar les grans novetats, dir que les principals són els canvis en l’àmbit del dret dels consumidors i usuaris, i el de la prevenció del blanqueig de capitals.

Canvis en el dret dels consumidors

1. Contractes de subministrament de continguts i serveis digitals

Fins aquest moment únicament es trobaven subjectes a l’aplicació del text de la Llei General de Defensa de Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre (TRLGDCU), aquells contractes on el consumidor havia de pagar un preu pel bé o servei. Actualment per adaptar-se a la nova realitat, s’han introduït també aquells contractes en què l’usuari no paga un preu econòmic, sinó que cedeix les dades a l’empresari.
El RDL 7/2021 introdueix per a aquest tipus de contractes les obligacions següents:
Complir uns requisits mínims de qualitat. Per comprovar si els compleix o no es podrà comparar amb altres serveis digitals semblants.
L’empresari haurà de facilitar al consumidor les darreres actualitzacions. En cas que l’usuari decideixi no fer-les servir, l’empresari no serà responsable dels perjudicis que pugui arribar a patir.
Quant als terminis de lliurament, s’haurà de lliurar sense demora, llevat del pacte de les parts en contra. En cas d’incompliment amb un termini acordat es podrà resoldre el contracte, en cas de no tenir el termini prèviament pactat, primer caldrà reclamar el bé ia continuació si no es rep en un termini raonable o pactat per les parts des de la reclamació, es podrà procedir a la resolució del contracte.

2. Terminis i procediments de la garantia comercial

Responsabilitat de l’empresari per manca de conformitat: aquesta serà per als béns de primera mà de 3 anys des del lliurament. En el cas dels béns de segona mà, no podrà ser inferior a un any.
Per als béns no digitals es presumeix que les faltes al·legades pels consumidors ja existien en el moment del lliurament del bé fins al termini de dos anys, i per als béns i serveis digitals dins de l’any des que van ser subministrats. Per al supòsit de subministrament continu de continguts o serveis digitals durant tota la vigència del contracte.
Així doncs, amb l’entrada en vigor del nou RDL 7/2021, desapareix el termini de sis mesos de l’usuari per notificar la manca de conformitat un cop aparegui.
Pel que fa al servei tècnic, l’empresari està obligat a garantir-ne un d’adequat, així com el recanvi durant un mínim de 10 anys una vegada es deixi de fabricar el bé. En cas que l’usuari deixi un bé a l’empresari per reparar-ho, el termini de recuperació és de 5 anys.

3. Novetats Reial decret llei 24/2021, de 2 de novembre

Aquest RD-Llei, que entrarà en vigor a partir del 28 de maig de 2022, també és important perquè transposa les directives de la Unió Europea en matèries de bons garantits, dades obertes i reutilització de la informació del sector públic, exercici de drets de autor i drets afins aplicables a determinades transmissions en línia ia les retransmissions de programes de ràdio i televisió, exempcions temporals a determinades importacions i subministraments de persones consumidores, entre d’altres, adapta la informació precontractual al comerç electrònic, la modificació de sancions i la consideració de consumidors vulnerables.
Informació que s’ha de facilitar a l’usuari prèvia al contracte: d’una banda, incrementa la informació precontractual a facilitar al consumidor prèvia a la venda en línia, recaient en els prestadors de serveis la prova d’accés a aquesta informació.
Repartiment d’obligacions: els tercers que ofereixen béns, serveis o continguts digitals i els prestadors de serveis de mercat en línia tenen les mateixes obligacions.

S’amplia a trenta dies naturals el termini de desistiment per als contractes subscrits amb motiu d’una visita no sol·licitada al domicili del consumidor.

S’hi afegeixen noves infraccions, entre d’altres: la manca d’informació precontractual, la discriminació de persones vulnerables o l’obstrucció a l’exercici del dret de desistiment.

Graduació de les sancions: les infraccions passaran a qualificar-se i graduar-se en lleus o greus, i aquestes darreres podran adquirir la condició de greu o molt greu depenent dels fets ocorreguts.

Modificació de les sancions: per a les infraccions lleus, entre 150 i 10.000 €, per a les greus, entre 10.001 i 100.000 € i les molt greus, xifres d’entre 100.001 i 1.000.000 €, podent sobrepassar aquestes quantitats fins a assolir entre dues vegades el benefici il·lícit obtingut.

Canvis per a la prevenció del blanqueig de capitals

Entre les novetats introduïdes ens trobem, entre d’altres, amb l’ampliació dels subjectes obligats, incloent-hi dos nous subjectes, els de serveis de canvi de moneda virtual per moneda de curs legal i els proveïdors de serveis de custòdia de moneder electrònic.

Hem de destacar la introducció de l’article 32 bis, referent a compliment de la diligència deguda en relació amb la protecció de dades. Aquest ens indica que les dades obtingudes no podran ser utilitzades per a finalitats diferents de la prevenció del blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme, menys en el cas que comptem amb el consentiment de l’interessat. Indica també que abans d’establir la relació, hauran d’informar els usuaris amb la informació que s’indica als articles 13 i 14 de l’RGPD i l’11 de la LOPDGDD. Finalment, s’imposa als subjectes obligats l’obligació de fer una avaluació d’impacte, amb la intenció d’adoptar mesures tècniques i organitzatives que permetin garantir la integritat, la confidencialitat i la disponibilitat de les dades.

En conclusió es podria dir que les noves normes afectaran moltes matèries, però són sobretot destacables les incorporacions de novetats per a les botigues en línia.